El nom de Clàudia


En el cole (guardería) de mi hija nos han pedido que tengamos una jirafa durante el fin de semana y que escribamos en una libreta el motivo por el que le pusimos el nombre que tiene y qué significa.

Esto es lo que mi mujer y yo hemos puesto. Está en catalán y no lo traduzco, porque el bilingüismo está muy de moda y yo no quiero pasar por demodé.

"Clàudia
Vam fer molts càlculs abans de triar el nom de la nostra primera filla, però el cert es que Clàudia va ser a totes les travesses. Voliem trobar un nom que ens agradés especialment a tots dos per la seva sonoritat, pero alhora que fos curt i fàcil de pronunciar, que no es traduís del castellà al català, i que no es pogués abreujar. No vam mirar significats ni avant-passats a l'hora d'escollir el nom,però el cert és que ens agrada retre homenatge involuntari a una de les besàvies a qui malauradament no ha pogut conèixer i que es deia Claudina.

Clàudia és un nom d'origen llatí, i tot i que sembla ser que significa coixa o tullida, també significa noble i vanitosa. Entenem que el nom no pot determinar la personalitat dels nens, però l'encerta quan descriu a una persona inquieta i activa, que aconsegueix els objectius que es proposa, afectuosa, vital i molt familiar. Amb el temps comprovarem si pot ser una bona escriptora, dibuixant, actriu o música. Motivacions i empenta no li mancaran."

Comentarios

drapdecuina ha dicho que…
A mi clàudia m'agrada molt! sempre relacionem els noms a les persones que coneixem, i això determina com pensem que son aquelles persones. Hi ha noms, però, que ja porten una personalitat: Johnatan, Jessy... a podem imaginar... els Manels i Joseps els veig com entrenyables, els Felip, són alts i prims, els Miquel tenen cara de Miquel...
Jo el nom de Clàudia el relaciona amb una excompanya de la feina alemanya, és una tia de puta mare, molt simpàtica i agradable i d'aquelles bones persones, potser totes les Clàudia són així.